Escultura de marbre de la República Holandesa

Després de trencar el domini d'Espanya, la República Holandesa predominantment calvinista va produir un escultor de renom internacional, Hendrick de Keyser (1565–1621). També va ser l'arquitecte en cap d'Amsterdam i creador de grans esglésies i monuments. La seva obra d'escultura més famosa és la tomba de Guillem el silenciós (1614–1622) a la Nieuwe Kerk de Delft. La tomba estava esculpida en marbre, originàriament negre però ara blanca, amb estàtues de bronze que representaven Guillem el Silenciós, la Glòria als seus peus i les quatre Virtuts Cardinals a les cantonades. Com que l'església era calvinista, les figures femenines de les Virtuts Cardinals estaven completament vestides de cap a peus.[23]

Els alumnes i ajudants de l'escultor flamenc Artus Quellinus el Vell que a partir de 1650 va treballar durant quinze anys al nou ajuntament d'Amsterdam van tenir un paper important en la difusió de l'escultura barroca a la República Holandesa. Ara anomenat Palau Reial de la Presa, aquest projecte de construcció, i en particular les decoracions de marbre que ell i el seu taller van produir, es van convertir en un exemple per a altres edificis d'Amsterdam. Els nombrosos escultors flamencs que es van unir a Quellinus per treballar en aquest projecte van tenir una influència important en l'escultura barroca holandesa. Inclouen Rombout Verhulst, que es va convertir en el principal escultor de monuments de marbre, incloent monuments funeraris, figures de jardins i retrats.[24]

Altres escultors flamencs que van contribuir a l'escultura barroca a la República Holandesa van ser Jan Claudius de Cock, Jan Baptist Xavery, Pieter Xavery, Bartholomeus Eggers i Francis van Bossuit. Alguns d'ells van formar escultors locals. Per exemple, l'escultor holandès Johannes Ebbelaer (c. 1666-1706) probablement va rebre formació de Rombout Verhulst, Pieter Xavery i Francis van Bossuit.[25] Es creu que Van Bossuit també va ser el mestre d'Ignatius van Logteren.[26] Van Logteren i el seu fill Jan van Logteren van deixar una empremta important en tota l'arquitectura i la decoració de la façana d'Amsterdam del segle XVIII. La seva obra constitueix l'últim cim del barroc tardà i el primer estil rococó en escultura a la República Holandesa.
Twee_lachende_narren,_BK-NM-5667

Jan_van_logteren,_busto_di_bacco,_amsterdam_xviii_secolo

INTERIEUR,_GRAFMONUMENT_(NA_RESTAURATIE)_-_Midwolde_-_20264414_-_RCE

Groep_van_drie_kinderen_de_zomer,_BK-1965-21


Hora de publicació: 18-agost-2022